miércoles, 13 de agosto de 2008

Sense cap cap - Sin cabeza cabeza

La vida al treball és més avorrida que tota la resta -el resto- de descobriments que faig quan isc d'ella, qui ho diria... Vens -vendes- per a descobrir física més enllà del model estàndar (teòricament) i acabes descobrint Amèrica! I és que no tinc cap -cabeza/jefe/cabe/fin/ningún-o-. Per ara. No tinc cap en cap dels sentits, malgrat -malogrado- que ara em referesc més ben bé a aquest cap: Dísese de la persona encarregada de dirigir el treball d'un individu. I no és que no n'estiga acostumada, ja sabeu..., però aquesta sensació tan familiar de vindre al despatx sense saber molt bé per a què, ja em sobra. 



Sort he tingut que aquesta setmana m'han entretingut amb els meravellosos CURSOS DE SEGURETAT. Sí, ara sóc una persona súper segura, ja m'he desfet de la confosa personalitat adolescent que normalment m'envoltava per a convertir-me en una autèntica gringa paranoica! Paranoica però segura, com es menja això?



Com sabeu, estic en un laboratori que pertany al departament de seguretat del govern EEUUà -EEUUano-, de manera que ací les coses se les prenen seriosament. Tan seriosament que et fan seguir uns cursos on line -en línea- i en persona sobre totes les normes de seguretat quant al treball, la informació virtual, el medi ambient, les persones que t'envolten, les amenaces, els incendis, l'assetjament (ara Regi i Montse riuen), la radiactivitat, les drogues, la transferència d'informació... I finalment et fan un test que has d'aprovar amb un 80% de respostes encertades -encertadas- i que si supens -suspense- has de tornar a repertir-lo al dia següent, i si suspens -suspense- has de tornar a repetir-lo a la setmana següent, i si supens -suspense- has de tornar a repetir-lo als sis mesos, i si suspens -suspense- has de tornar a repetir-lo..., ah no, ahí ja prenen mesures según las circunstancias a la moda, com diria un absurd anomenat Eugeni.  



Jo vaig aprovar pels péls -pelos pélos-, després d'unes sis hores de classe seguides en un lloc apartat de Los Alamos, després d'atendre com si se me n'anés la vida amb això (i se me n'anava! de cap -cabeza/jefe/cabe/fin/ningún-o- de les maneres volia tornar a repetir-ho!)..., vaig fer el test i vaig vaig aprovar -a probar-. Era amb apunts, això sí, de manera que em podia haver estalviat tota l'atenció que li vaig dedicar... Però bah! Si no no hauria sentit coses tan interessants com que la radiactivitat que reps -reptas- en un lloc on ha hagut material radiactiu no és més que la que reps -recibes- simplement pel fet d'estar en la natura, o que menjar 200 plàtans pot ser tan perillós com exposar-se a la dita radiació (el potasi -potara/vomitara- en certes quantitats resulta radiactiu), qui es menja 200 plàtans?! Què va! La radiactividad es tu amiga. Ni tampoc no hagués vist un vídio sobre la seguretat en el treball, més semblant a una pel.li porno dels 80 que a altra cosa, però en la que el diàleg no acaba prompte per donar lloc a orgies multitudinàries sinó que més ben bé esdevé -está por venir- així: 

(Pel.li descolorida, cabells cardats, ulleres mampara)
- Hi Jack.
- Hi Leslie. 
- What are you doing in lunch time?
(De sobte els cau el sostre a sobre)

(Pel.li descolorida, cabells cardats, ulleres mampara)
- Hi Larry.
- Hi Walter.
- What are you doing this weekend?
(De sobte els atropella una persona asseguda en una cadira amb rodetes, per supost amb fatals conseqüències)

(Pel.li descolorida, cabells cardats, ulleres mampara)
- Hi.
(De sobte xoquen tres persones, una cau per les escales, l'altra rebota cap enrere i tropessa amb un calaix que algú ha deixat obert anteriorment, mentre que la tercera fa tres voltes de campana i altre home l'empoma i li diu:)
- What are you doing in lunch time?
(I de sobte, els cau es sostre a sobre)

Vaja, que anar a treballar és molt més perillós que conduir per la carretera amb tronades i amb el risc de què et succione un tornad -tornado-, no? I després em diuen paranoica!!

Toootal, que ací estic contant-vos les meues desventures laborals mentre que ara, a Campillos, la plaça rebosa -so zorra- de gent amb birres a la mà al so d'un pasodoble... ¡HellHull, sácame a bailar!

Never bend your head. Hold it high. Look the world straight in the eye.
Hellen Keller.

I com diria 3.14có:

Molts records -muchos récords-.

6 comentarios:

Anónimo dijo...

HOLA!!!!!!!!!!!!!!!!!Manito y paulitu!!!!!!!
o com se dioce en noruego: HAHAGAGGABDXNOOKÑÑÑÑKAIAAL paujak y manitahhahga!!!!!!!(o algo asin..)y luego dicen que el euskera es dificil..jjejeej
QUe tal?es imposible cuadrar los horarios, lo siento es que no paro en kasa y en general en ningun lugar.
Bueno ahora me voy a comer paellita a casa de marcos. Prometido que aunque sea a traves de este blog voy a ir dando noticias.
UN besazo!!!!!!!!!!!!

Anónimo dijo...

por cierto el de arriba era yo
Kike de valencia juas,juas

wfox dijo...

paulaaaaaaa me parto el culo con tu blog. quiero mas!!!! acabo de llegar de mi semanita de vacaciones, y lo primero que he "chequeado" al conectarme ha sido tu blosssss.
Muchos besillos a los dos.

Joel Jones Pérez. dijo...

Genial. De española con paranoia te estas volviendo española con paranoia gringa. Molt bem.
A ver si con este cursito de seguridad se te pasa un poco lo traumada, pe'.
Y qué bonito es el castellà, no te parece???

Anónimo dijo...

te prometo que me lei todas y cada una de las palabras, y aunque me he enterado del 50% del post he de decir que es una obra de arte...!!!
Por cierto, el protocolo de seguridad para el CERN es igual... o incluso peor!!!

why oh why??

Anónimo dijo...

P.D.
"Usted no nada nada?"
"No, no traje traje"